miércoles, 23 de diciembre de 2015

El Naixement, signe essencial i inequívoc del Nadal


Aprofitant aquestes dates, en aquest nou vídeo editat al web www.esglesiabarcelona.cat fem un repàs pels retaules i pintures ‘invisibles’ de la Catedral de Barcelona dedicats al Naixement de Jesús

No estan a la vista. Més que res perquè no estan a les capelles laterals de la Catedral, ni al claustre. Parlem d’alguns retaules i pintures dedicats al Naixement de Jesús. Es troben al Museu Capitular, a la Sala de la Mercè i a la Pia Almoina, escenaris ‘invisibles’ per al fidel o el turista, tot i que això no fa que el seu valor sigui menor. Al contrari, peces com aquestes que copsen tan bé l’essència del Nadal han d’estar ben conservades. El Naixement del Senyor és un moment molt retratat per artistes i Barcelona té el retaule “més bonic del barroc sobre el Naixement, una sarja dedicada al Nen Jesús i la pintura més maca vinguda de Flandes”.


Amb aquests tres tresors dedicats al Naixement de Jesucrist, us felicitem el Nadal: “Feu com la Mare de Déu, accepteu Nostre Senyor a casa vostra”.

VÍDEO: BON NADAL




jueves, 10 de diciembre de 2015

En record del nostre Doctor Narcís Jubany




Properament podreu adquirir a Bubok http://www.bubok.es/autores/martibonet el llibre Recordant el nostre Doctor Jubany, fruit del nostre treball després de l’acte de commemoració del centenari del naixement del Dr. Narcís Jubany el mes d’octubre de 2013.

El Dr. Jubany sempre em deia que nosaltres, els historiadors, només encertem un 30%  d’allò que relatem. Em feia empipar carinyosament. Jo li demostrava que no era veritat el que deia, i ell accedia als meus arguments no tant per convicció com perquè no m’enfadés més. Aquest diàleg es donava de tant en tant, però haig de dir que el que us explico del Dr. Jubany en aquest llibre i el que expresso sobre els meus sentiments envers ell és totalment verídic cent per cent.


Us deixo aquí penjat un petit tast.



viernes, 27 de noviembre de 2015

TRESORS DE LA CATEDRAL: Deixar-se la pell per Déu








En el darrer vídeo que trobareu publicat al web Església de Barcelona descobrireu un Sant que es va deixar literalment la pell per Déu. Sant Bartomeu va patir el martiri de ser escorxat, però tot i així va seguir la predicació de la Bona Nova. Avui dia és patró dels pelleters juntament amb Santa Isabel d’Hongria, amb qui comparteix una capella lateral a la Catedral de Barcelona.

Els sants més venerats en la societat catalana tenen tots la seva capella en la Catedral. No podia ser menys amb sant Bartomeu i santa Isabel d’Hongria, patrons dels pelleters, que comparteixen capella lateral a la dreta de la nau central. La capella compta amb el retaule de Guerau Gener, datat del 1401. A la banda dreta del retaule estan les imatges relacionades amb Santa Isabel: santa Isabel cuidant leprosos, la santa de genolls pregant i el seu miracle pòstum. A la banda esquerra, en canvi, es mostra l’exorcisme de la filla del rei Polemius, el martiri de Sant Bartomeu i la predicació del sant ja escorxat. Per últim, a la part més alta del retaule es pot albirar el Calvari i, en la predel·la, la coneguda imatge de Sant Josep –amb boina- fent sopes per a la Mare de Déu.


viernes, 30 de octubre de 2015

CONTRA LA VIOLÈNCIA I LA CORRUPCIÓ. Clergues als tribunals eclesiàstics de Barcelona (anys 1700-1706)



En la recerca de documents interessants que es poden trobar a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, hi ha autèntiques perles, les quals en un nombre molt reduït intentem anar compartint amb vosaltres en aquesta pàgina. Ens plau presentar-vos avui tres informacions que han estat trobades per l’investigador Mn. Josep M. Solé i Mercadé dins la sèrie arxivística “Expedients i Informacions”. Es tracta d’expedients de principi del segle XVIII, quan el bisbe de Barcelona era Benet de Sala i de Caramany, que desprès seria nomenat cardenal pel papa Climent XI.

L’esmentada sèrie “Expedients i Informacions” forma la primera part de qualsevol procés als tribunals eclesiàstics. És a dir, és el recull d’informacions que podien servir per instituir un procés formal. Aquesta sèrie és molt important ja que incideix en el mateix nucli de la vida de la nostra institució eclesiàstica. Sovint aquests expedients no esdevenien processos, i els motius podien ser molt diversos: perquè es trigava molt a portar un cas a judici, perquè es considerava que no hi havia prou motiu per iniciar un plet, o bé perquè una part retirava la demanda o perquè es produïa la defunció d’una de les parts i els hereus desestimaven iniciar el plet.

Els quatre expedients trobats i que us presentem en aquest treball tenen els següents epígrafs:
1/ “Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 9: Procés contra Valerià Estaper, agrícola parroquialis Sancti Felicis de Canovelles per haver donat bastonades al Rv. Isidre Coll del Ram rector de Canovelles. Abril 1700.
2/ “Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 241: Procés contra Marianna Romeu.
3/ Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 272: Procés contra Matheum Velley agricultorem Sardanyola – Per haver invadit la rectoria tirant d’una pistola contra son propi parroco. Agost 1706.
4/ “Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 273: Assassinat a punyalades de Mn. Gaspar Aguilera i beneficiat de la Seu de Barcelona. Febrer 1706.

Els delictes contra els clergues àdhuc avui són condemnats en l’Església. Així diu el cànon 1370 actual: «El qui empra la violència física contra un clergue o religiós tot menyspreant la fe, l’Església, la potestat eclesiàstica o el ministeri, ha de ser castigat amb una pena justa». Abans era l’excomunió. També era condemnat qui practicava la guerra o la violència a l'interior de les esglésies o al voltant d’elles a unes trenta passes, dins el territori anomenat “Sagrera”. Especialment en època medieval i també en època del cardenal Sala, es tenia molt present el privilegium fori i la immunitat de les esglésies.

Aquí teniu el treball íntegre! Espero que us agradi!



martes, 27 de octubre de 2015

LES PARRÒQUIES PRECURSORES DE LES CAIXES D'ESTALVI. Interès zero




L'advocació per la Mare de Déu del Roser, antigament coneguda com la Mare de Déu dels Ous, va permetre que les esglésies poguessin prestar diners als més necessitats sense cap tipus d'interès.
En l'època medieval, cada diumenge es repetia la mateixa tradició. Les gallines de cada parròquia donaven ous però, com els diumenges eren dies de repòs, els ous es guardaven per vendre'ls l'endemà: la gent dels voltants de la parròquia comprava aquests ous i els diners que pagaven s'oferien a la "Mare de Déu dels Ous". 

La imatge d'aquesta Mare de Déu esdevindrà, amb posterioritat, la Mare de Déu del Roser, tot i que, en els seus inicis, se la coneixia per un petit cistell en un dels seus braços. Era, als peus d'aquesta imatge, on es deixaven els diners i els ous. Un cop venuts tots els ous, els diners recaptats es guardaven en una caixa que s'obria amb tres claus. Tres persones diferents –el rector, l'administrador i algun altre responsable- tenien una clau cadascú que, unides, obrien la caixa. Allà es dipositaven els diners de la venta dels ous.


Els diners de la caixa es destinaven a dues funcions: pagar els ciris per mantenir la imatge de la “Mare de Déu dels Ous” sempre il·luminada i fer préstecs sense interès a aquells que més ho necessitaven. Així, s'avançaven diners per les dots de les donzelles pobres o els deutes de les famílies necessitades. Era un acte de caritat de cada parròquia a través de l'advocació per la “Mare de Déu dels Ous”.

No us perdeu el vídeo editat al web "Església de Barcelona" Les parròquies precursores de les caixes d'estalvi

jueves, 15 de octubre de 2015

TRSORS DEL A CATEDRAL Un retaule convetit en banc!




Quan el gòtic va passar de moda, el retaule de la capella de la Catedral dedicada a Sant Bernardí de Siena es va utilitzar com a seient. De vegades es fan barbaritats quan es desconeix la importància de l’art! I és que al Museu de la Catedral de Barcelona es pot trobar una peça d’art d’en Jaume Huguet que abans estava situada com a retaule de la capella dedicada a Sant Bernardí de Siena. Fins aquí, cap problema. La contrarietat arriba en saber que aquesta peça –dividida en sis parts- va fer la funció de banc. I és que, quan es va deixar de portar el gòtic, es va decidir retirar el retaule i fer-lo servir com a banc. Per sort, amb el temps, es va recuperar i reconstruir, tot i que encara queden parts de l’obra irremeiablement malmeses.

Veiéu el vídeo! ESGLÉSIA DE BARCELONA Un retaule convertit en banc



martes, 29 de septiembre de 2015

Gaudí. El genio, el santo y nuestro emblema



Ya podeís encontrar en Bubok nuestro nuevo libro Gaudí. el genio, el santo y nuestro emblema

En él podréis descubrir la catedral de Barcelona tal y como la vio Gaudí para inspirarse en su aventura hacia una nueva arquitectura. Con este libro reviviremos con el lector las sensaciones que experimentaba día tras día Gaudí cuando entraba en el interior de la catedral y se sentaba en el banco que se halla bajo el púlpito. Desde aquí el gótico es espléndido, y desde aquí Gaudí lo admiraba y se preguntaba cómo podría construir un templo sin contrafuertes, sin bóvedas ni claves de bóveda.

Aquí tenéis un pequeño avance: Gaudí. El genio, el santo y nuestro emblema

viernes, 25 de septiembre de 2015

SANT MARC. Patró de la confraria gremial més antiga de Barcelona





En aquesta ocasió la perla que us presentem la trobareu en el retaule de la capella dedicada a l’evangelista, que està ple d’icones en forma de sabata per recordar l’ofici del qual és patró. Podem caminar pel claustre de la Catedral i no adonar-nos. O passejar pel carrer dels Comtes i no fixar-nos. Fins i tot, podríem fotografiar la capella de Sant Marc evangelista i no veure-les. Amagades per tota la Catedral es poden trobar múltiples sabates, símbol del gremi de sabaters i de Sant Marc, el seu patró.

Aquesta simbologia, juntament amb el lleó que caracteritza l’evangelista, conflueix en la capella dedicada a Sant Marc, el retaule de la qual va ser acabat l’any 1692 per l’artista Bernat Vilar. En aquest retaule, a més d’aparèixer el patró dels sabaters, hi consta sant Annià, sabater i bisbe també, i sant Crispí i sant Crispinià, reis i màrtirs devots de Sant Marc. Als murs del costat de l’altar hi ha dos quadres del pintor Francesc Tramulles: sant Marc escrivint l’Evangeli i la captura i martiri del sant.

No us perdeu aquesta nova perla!

miércoles, 2 de septiembre de 2015

Els primers indis vinguts del Nou Món van ser batejats a la catedral de Barcelona?




La història no menteix, qui menteix són els homes. Prova d’això és la làpida que es troba a la capella del baptisme de l’entrada a la Catedral. En ella es llegeix: “en el mes d’abril del 1493, estant present el Rei Ferran i el seu fill Joan, en el cor de la Catedral, els primers sis indis vinguts d’Amèrica i portats per Cristòfor Colom han renascut en el baptisme”. Tot i que el fet és correcte i va succeir, la data és errònia. Però... per què?

Malalties i incongruència de dates
En primer lloc, i segons la data marcada, el Rei Ferran es trobava a Sant Jeroni de la Murtra postrat en un llit, curant-se d’un incident o atemptat que va patir justament al portal de Sant Iu de la Catedral. A més a més, Colom va retornar a la península justament a l’abril del 1493 i, des d’aquell moment, va començar a haver un debat sobre els indis d’Amèrica: tenien ànima? Eren també persones com els conqueridors? Aquest debat es va traslladar als erudits de Salamanca, qui van dictaminar –dos anys després- que els indis del Nou Món haurien de ser tractats com un ciutadà més i, per tant, consideraven que podien ser batejats. Així, la Reina Isabel va permetre als nouvinguts renàixer en el baptisme però sempre que es fessin dos anys de catequesi per tal d’interioritzar la fe cristiana.

Val a dir que l’única font que reforça la veracitat dels fets és Gonzalo, autor de la làpida i cronista poc fiable degut a la seva avançada edat. Un motiu més per desconfiar de la veracitat de la data.

Missioners al Nou Món

Aquests indis nouvinguts no es van quedar a Barcelona. La làpida explica què va passar amb ells: “A continuació van retornar al seu país i van fer de missioners. Així, Barcelona es convertí en la primera ciutat cristiana en plantar una llavor en el nou món, on la llengua materna i les seves pròpies lleis les va donar Espanya”.

Veieu aquesta perla de la catedral al web Església de Barcelona:

QUATRE PILES BAPTISMALS A LA SEU DEL BISBE DE BARCELONA




La Seu del Bisbe de Barcelona ha comptat amb quatre piles baptismals al llarg de la seva història: la piscina paleocristiana, la romànica, la gòtica i l’actual pila mòbil. Aquesta evolució dels estils arquitectònics ha influït en la religió, sobretot en els seus materials litúrgics

De piscina baptismal a pila mòbil
Encara que pugui semblar-nos molt llunyà, el primer element relacionat amb el baptisme és la piscina baptismal del segle IV. De l’època del bisbe Sant Pacià, la piscina paleocristiana era de planta quadrada i va ser enderrocada un segle després per construir-ne una nova de planta octogonal. Al segle VI, les escales interiors per a descendir a la piscina van ser retallades per aconseguir una forma de creu. I és que des de la implantació del cristianisme i fins al segle VIII, el ritu del baptisme es realitzava per immersió de manera que la persona que es batejava, sempre adulta, s’introduïa a la piscina mentre el bisbe, fora d’ella, administrava el sagrament.

La següent que es conserva és ja una pila baptismal del segle XI, romànica. Dissenyada amb una forma que remet a la Santíssima Trinitat, permetia la immersió dels infants. Aquesta està exposada al Museu Capitular de la Catedral i està construïda amb un conjunt de peces anteriors romanes estructurades a la base de la mateixa. 

La pila baptismal gòtica, que data del segle XV, es troba justament a una de les capelles del peu de l’Església. Concretament, a la capella del baptisme, on es pot visitar aquesta pica feta de marbre de Carrara. Amb unes dimensions de 123x180 cm, la pila –feta per l’escultor Onofre Julià Florentí- té forma de copa amb arestes helicoïdals d’estil renaixentista.


I ja per últim es troba la pila baptismal que s’usa actualment. Feta d’argent, de dimensions petites comparada amb les anteriors, es pot moure per les diferents capelles de la Catedral i es recolza sobre un peu que la manté immòbil.

Ja visualitzar aquesta nova "perla" de la catedral al web Església de Barcelona:

lunes, 3 de agosto de 2015

Clergues als tribunals eclesiàstics. Segle XVIII



En la recerca de documents interessants que es poden trobar en el conjunt de sèries arxivístiques de l’Arxiu Diocesà de Barcelona (entre quatre quilòmetres i mig de documentació de l’esmentat Arxiu) hi ha autèntiques perles les quals en un nombre molt reduït intentem publicar periòdicament. Ens plau presentar-vos avui tres informacions que han estat trobades per l’investigador Mn. Josep Solé i Mercader dins la sèrie “Expedients i Informacions”. Es tracta d’expedients del principi del segle XVIII quan el bisbe de Barcelona era Benet de Sala i de Caramany, que desprès serà nomenat cardenal pel papa Climent XI.

jueves, 30 de julio de 2015

QUI ERA REALMENT GAUDÍ? Evocacions




Aquí teniu la publicació que vàrem preparar durant el Gaudí 1st World Congress. En ella presentem especialment els testimonis que els deixebles i admiradors del genial arquitecte van escriure per retre-li homenatge pocs dies després de la seva mort.

El Gaudí 1st  World Congress és el primer congrés de caràcter mundial que s'ha celebrat sobre la figura de Gaudí, organitzat per la Universitat de Barcelona i la institució The Gaudí Research Institute.  Aquest ha estat el primer d’una sèrie de sis congressos bianuals centrats en la recerca inèdita sobre la figura d’Antoni Gaudí que esdevindran una finestra de presentació a la comunitat científica internacional d’un nou relat sobre l’arquitecte. Alhora també ha estat el punt de partida per a la difusió d’un “Gaudí total”, així com els seus valors útils i aplicables al segle XXI. Actualment és l’únic artista amb vuit obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. D’ell es diu que “sobrepassa tots els límits establerts”.


QUI FOU REALMENT GAUDÍ? Evocacions

martes, 21 de julio de 2015

El primer volum dels "Tresors de la Catedral de Barcelona"



Cada setmana, passejant per la Seu episcopal de Barcelona acompanyat de la periodista Itziar Bravo i d'algun membre del centenar de monitors i voluntaris que enriqueixen la nostra vivíssima Catedral, hem anat descobrint i compartint amb vosaltres molts tresors artístics i històrics. No existeix ni un pam del temple que no expliqui una història entranyable o una perla esplèndida. Així ho hem anat veient pas a pas, i així ho volem exclamar. En total hem descobert 99 perles que dividirem en tres petits volums. 

Avui us vull presentar el primer d'aquests volums. Les "perles" que conté aquest llibre poden ser admirades en la present edició, però també en els vídeos de la pàgina web Església de Barcelona  www.esglesiabarcelona.cat/tresors-catedral i en aquest blog.


Si us interessa adquirir-ne l'edició en paper ja ho podeu fer a través d'aquest enllaç de  Bubok:  http://www.bubok.es/libros/241496/Tresors-de-la-Catedral-de-Barcelona-Trentatres-perles




jueves, 9 de julio de 2015

BON VENT! El corrent intern de la catedral de Barcelona decidia la partida de vaixells





Un nou vídeo editat per l'equip de Mitjans de Comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona explica una història que ens pot semblar un pèl surrealista però, era així, i la catedral decidia l’inici del viatge de molts vaixells que sortien del port de Barcelona. I ho feia per mitjà d’una galera que penjava del sostre de la catedral, concretament darrere de l’altar major. En aquell moment, el Crist de Lepant tenia la seva capella allà i el vaixell penjava tot just al davant. Es tractava d’una reproducció de la galera que menà Lluís de Requesens a la batalla de Lepant, de dos màstils, 30 bancs de remers i decorada profusament. Com només estava lligada per un fil, el vaixell s’anava movent segons els corrents interns de la Catedral. Abans de partir, els capitans de les galeres visitaven la Catedral per resar pels bons fruits del viatge i sempre feien un cop d’ull a la direcció cap a on apuntava la galera. Depenent del rumb que haguessin de prendre, els patrons de vaixell retardaven el seu viatge per tal de sortir amb bon vent.

Aquesta galera està dipositada ara al Museu Marítim tot i que Mn. Martí Bonet no perd l’esperança que torni a la Catedral amb el temps, al seu lloc d’origen. La “coca” –com era anomenada per la seva forma- era una superstició dels mariners, així que la Catedral va posar punt i final afegint un altre fil a l’embarcació de manera que sempre apuntés cap a la bona direcció.

jueves, 28 de mayo de 2015

TAMBÉ ELS CECS GAUDEIXEN I VISITEN LA CATEDRAL DE BARCELONA



Aquest 2015 el col·lectiu de l’Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral ha celebrat el seu 20è aniversari, vint anys farcits d’il·lusions, moltes activitats, conferències i molta generositat, compartint amb tothom els coneixements adquirits sobre la catedral de Barcelona al llarg d’aquests anys oferint visites de manera altruista a tots aquells que volen conèixer la nostra catedral.
Són molts anys d’experiència i formació, i, donada la demanda, ja fa temps que volíem preparar una activitat especialment dissenyada per a persones invidents, que finalment es va materialitzar el passat 12 de maig amb una visita pilot.
Hem partit de la idea que un invident és aquell que veu des de l’interior i el nostre objectiu és que puguin veure d’aquesta manera, de dins cap enfora, cercant eines per interpretar la catedral especialment adaptades a les seves necessitats, procurant que rebin el màxim d’informació mitjançant l’oïda, el tacte, l’olfacte, i fins i tot el gust, per a què siguin receptors d’aquella informació que no poden rebre directament els seus ulls.
La visita pilot va seguir els mateixos paràmetres i recorregut que utilitzem en les nostres visites guiades, però amb algunes variants, donat que els havíem de mostrar evidències i això requeria un tracte especial i disposar del permís corresponent per realitzar el recorregut per zones obertes, aturades per fer explicacions i demostracions sensorials, per tal que ho poguessin veure tot amb els quatre sentits.



Visita pilot del 12 de maig, per l’Escola de Voluntaris de Monitors de la Catedral
A la porta de la Catedral ens trobàrem amb els Voluntaris i Monitors que ens van acompanyar durant tot el recorregut i participaren activament donant explicacions i ajudant en la realització de les experiències sensorials. Es van fer les presentacions i acreditacions. Ells portaven una targeta amb el seu nom escrit en Braille i en escriptura per a vidents, que prèviament havien preparat a petició nostra.
Fotografies. En Joan Carles es va encarregar d’anar fent fotografies, a la façana, i durant tot el recorregut, i filmacions dels visitants i de les experiències sensorials realitzades. En Pere va portar el control de la visita amb els horaris, llocs i accions a realitzar, seguint un programa prèviament preparat.
Explicacions sobre la dedicació a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, la construcció de la nova façana, les dues campanes que només es poden veure des de la plaça, els vitralls opacs des de l’exterior, el vitrall que es veu des de l’exterior a l’equinocci de primavera, les torres laterals (simulació de forma amb els seus braços alçats), el cimbori (la nova pedra d’Escòcia i el titani), Manuel Girona i Sta. Helena, els apòstols, la sirena i el drac i, finalment, l’accés amb dues portes, amb les inscripcions en llatí (que s’haurien de corregir) preses del Gènesi.

L’interior
Entrada en un lloc de culte, de cultura i de caritat. L’aigua beneïda i el senyal de la Creu.
La primera acció sensorial va ser olorar la catedral, o millor dit, adonar-se de la manca d’olors. No hi ha espelmes, no hi ha flors, no se sent olor d’encens. Aleshores, per recuperar una mica l’antiga olor a catedral, els hi vàrem lliurar unes làmines de cera d’abella, per sentir el seu tacte i l’olor de la cera i la mel.
A continuació van resseguir amb les seves mans la maqueta de la torre i les teules per reparar les ja malmeses a les teulades, i també la ranura pels donatius.
Vàrem caminar per la nau lateral esquerra fins als bancs. Allà la Joana els va ensenyar, i ho van comprovar, les dues creus gravades, la de la Catedral i la de Santa Eulàlia.
En arribar a la porta de Sant Iu, a la part interior, el cap de l’equip de seguretat, seguint les indicacions de la Secretaria del Capítol, ens va indicar els llocs als que podíem accedir i les accions que podíem realitzar. Allà es va fer un nou experiment: ens vàrem col·locar en cercle i cada integrant, inclosos els Monitors, va rebre un caramel. Es tractava de utilitzar tots els sentits, un rere l’altre: primer reconèixer l’objecte, després desembolicar-lo i sentir el so del plàstic com de l’aigua que brolla i baixa pel riu, olorar i tastar, cadascú un sabor diferent, com a mostra de com s’ha de visitar la Catedral, amb tots els sentits i no només amb la vista. A tots ens va sorprendre el resultat. Tots els sentits fets treballar per un pobre caramel!


Davant del Presbiteri
Van poder seure i tocar el lloc on Antoni Gaudí seia després de sentir missa a Sant Felip Neri.
Explicacions sobre la càtedra, el Sant Crist de Frederic Marès, l’altar major i el ciri pasqual.

La Cripta
Baixada per l’escala cap a la Cripta agafant-se a les baranes laterals.
Donat que eren les 09:58 hores, la sagristia era tancada i no disposàvem de la clau. El propi cap de seguretat, molt amablement, ens va obrir la porta i va romandre amb nosaltres fins a la sortida per tornar a tancar després.
Asseguts a les cadires, van escoltar totes les explicacions, intervenint tots els monitors, sobre la construcció, la galeria del matroneu, la vida de Santa Eulàlia, els sarcòfags, l’altar i la lipsanoteca i, finalment, la visita de Joan Pau II.

El Claustre
Al Claustre havíem previst una sèrie d’experiències sensorials conjuntament amb les explicacions sobre la vida i cultura que allà es donava:
·         La Font de Sant Jordi: rodejar-la, sentir l’aigua, tocar el dolls, l’ou com balla...
·         Les 13 oques, l’estany amb peixos, els tarongers i les palmeres
·         Els estudiants del claustre i els que hi vivien
·         Els mausoleus dels Girona i dels Sanllehy
·         Les lloses del gremis: les eines gravades, els escuts.
·         Antoni Tallander: El privilegi concedit pel rei Alfons el Magnànim.


La capella de Santa Llúcia
Lloc especial per a ells, ja que aquesta santa és la patrona dels cecs. La seva construcció, els sarcòfags. La llum que reflexa al capvespre el vitrall de l’oest sobre les mans esteses al terra. Un dels visitants va ficar una moneda com a ofrena a Santa Llúcia i ens va preguntar quantes llumetes s’havien encès.
A la porta una germana que estava a punt d’agafar l’ascensor va sentir curiositat i va preguntar de quina manera podien entendre i reconèixer els colors. És senzill: la sang és vermella, la llet és blanca, la menta és verda, tots els colors tenen textures diferents. Una taronja és taronja. Així va respondre el Vicenç, un dels invidents, a la pregunta.
A la sortida vàrem encendre unes varetes d’encens per recuperar l’ambient interior catedralici.
En Vicenç i l’Andreu van encendre dues espelmes votives, tocaren el foc sense cremar-se i les van apagar immediatament per poder olorar el fum (només s’olora quan s’apaguen). Després, tornades a encendre, les deixaren al seu lloc.

Les Teulades
Amb l’ascensor pujàrem a les teulades amb temps suficient per sentir a les 11 en punt els quarts i les hores de les campanes Honorata i Eulàlia, amb les explicacions sobre les dues torres, les 13 campanes, l’ofici dels sonadors, els cargols i la comuna dels sonadors. També sobre la creu de terme i la benedicció a la ciutat.
A continuació se’ls va orientar en una visió de 360º, fent servir con a referència les hores d’un rellotge, per situar les diferents edificacions de la ciutat que eren per a ells ben conegudes, entre d’altres: l’Hotel Arts, Sta. Maria del Mar, el carilló de la Generalitat, el Liceu, Sta. Maria del Pi, la Sagrada Família, etc.
També els vàrem fer notar els set turons de Barcelona (emulant a Roma) i que, tot i l’alçada de la Catedral, queda per sota de molts d’ells (per exemple del Guinardó).
Abans de baixar amb l’ascensor, l’Andreu ens va fer notar a tots el invidents que hi havia un cadenat a la part externa de la balconada, des d’on es veu la gàrgola de l’elefant.

Les capelles
El recorregut continuà seguint les capelles de la Mare de Déu de la Mercè (descripció del retaule i per què el rei es va dir Jaume i no Pere com son pare), Sant Marc (gremi i reixa importants), el Baptisteri (descripció del vitrall, fent especial esment dels colors, i de la pica de marbre que l’Onofrio Giuliano va haver de repetir sis vegades).

Al rerecor
Ens vàrem apropar a una columna i comprovaren la seva composició: un eix central quadrat envoltat por dotze columnes primes rodones com canyes, així és com es descarrega el pes de les voltes i de les claus. La Joana els féu notar quantes persones caldrien per envoltar-la amb els braços estesos.
A continuació els mostràrem una rèplica d’una clau de volta que posàrem a les seves mans perquè la poguessin tocar. A continuació entre quatre persones vam aixecar aquesta peculiar clau de volta, fent que els braços fossin arcs de creuria i els cossos columnes. Aleshores van tocar la part inferior, on havíem gravat i pintat de vermell una creu (la de la Catedral) per tal que s’adonessin de com estaven fets els relleus de les claus de volta.
Eren les 11:45h, havia acabat la missa a la capella del Santíssim i els celebrants es dirigien cap a la capella de Sant Pancraç, doncs era la seva festivitat i els ho vàrem explicar.

El Cor
Asseguts, les explicacions giraren sobre les dues creus gravades als bancs, el cadiram i les misericòrdies, l’orde del Toisó d’or. A continuació pogueren seure-hi.
Abans de finalitzar la visita, encara els esperava una sorpresa. En Josep Maria, organista de la catedral, ens va fer un gran servei: tocar l’orgue del cor. Què és una catedral sense música?
Va ser un petit recital de peces: els goigs, la Patum, el Tantum ergo, el Pange lingua, etc., amb l’afegit que en Vicenç, que toca l’acordió, també va seure davant dels teclats. En aquest punt Mn. Martí va venir a saludar-nos amb una gran deferència.

Sortida i fi de la visita
De tornada a la façana, ens acomiadàrem amb el propòsit que aquesta visita sigui el principi de moltes visites que farem a partir d’ara adaptades als col·lectius que tenen necessitats específiques per interpretar la catedral.
I no volem acabar aquestes ratlles sense expressar el nostre agraïment a la Secretaria del Capítol de Canonges pels consells i el vist-i-plau a l’hora realitzar aquesta experiència, així com a tots els monitors, sense l’ajut del quals res del que fem seria possible.

Moltes gràcies a tots!

martes, 19 de mayo de 2015

TRESORS A LA CATEDRAL L'antiga tradició del "Salpàs"



Tots sabem que hi ha costums que es perden amb el temps, i el Salpàs n'és un. Amb aquest nou vídeo editat al web "Església de Barcelona" volem seguir recordant aquesta tradició. Es tractava d’una celebració domèstica que tenia lloc durant l’octava de Pasqua de la Resurrecció i es beneïen les cases dels cristians amb una mescla de sal i aigua beneïdes que es tirava a les llindes de les llars. Així es recordava la vigília del dia en què els israelites van deixar Egipte i el pas de l’àngel exterminador per totes aquelles cases que no tinguessin a la porta la senyal del be pasqual.

Una tradició perduda: el Salpàs

viernes, 15 de mayo de 2015

El projecte inèdit més ambiciós del Dr. Manuel Trens



Avui comparteixo amb vosaltres el contingut de la conferència que impartiré demà 16 de maig a Vilafranca del Penedès amb motiu de la jornada organitzada per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'aquesta vila en homenatge al meu antecessor en la direcció del Museu Diocesà de Barcelona el Dr. Manuel Trens i Ribas.


En aquesta ocasió he cregut oportú parlar de l'ambiciós projecte de Mn. Manuel Trens: explicar què havia succeït als temples arreu d’Espanya durant la guerra civil del 1936-39 i la consegüent persecució religiosa. El dia 19 de gener de 1940 Mn. Manuel Trens enviava a tots els bisbes i vicaris generals d’Espanya una carta en la qual els proposava col·laborar amb ell en el projecte. Malgrat que l'editor va resultar ser un “estafador” (segons les pròpies paraules de Mn. Trens), que va desaparèixer enduent-se tot el material per fer el llibre, des de la direcció de l'Arxiu Diocesà de Barcelona encara avui continuem fent tot el possible per refer la seva tasca.

Bon cap de setmana amics!

lunes, 11 de mayo de 2015

TRESORS DE LA CATEDRAL: Què és la Vera Creu?





La catedral està plena de dos tipus de creus: la de Santa Eulàlia –en forma de “X”- i la de la Santa Creu, que són les dues patrones del temple. Per això es diu així: Catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia ja des del segle VI. Fixeu-vos que el signe que predomina a la Catedral és la creu! El 3 de maig de cada any, durant la festivitat de la Vera Creu, els feligresos poden pujar al campanar per veure com els canonges de la Catedral beneeixen des dels terrats amb aquesta relíquia tota la ciutat de Barcelona des dels quatre punts cardinals, a 50 metres per sobre del presbiteri.


Alguns, però, us podeu preguntar “què és la Vera Creu?”. Doncs, la Vera Creu és la creu on va morir Jesús, i quan va ser trobada per Santa Helena (mare de l’emperador Constantí, s. IV) al Calvari de Jerusalem en un recinte on es tiraven totes les creus i vestits de les crucifixions, tothom volia fragments o estelles de fusta, així que es van repartir entre totes les catedrals i esglésies importants. A Barcelona, la Vera Creu està protegida per una creu del segle XV, guarnida amb pedretes i feta d’or i plata. Aquesta relíquia només es mostra als fidels en dues ocasions: el Divendres Sant, per a la seva adoració, i el 3 de maig, en la festivitat de la Vera Creu.

Creu-t'ho!

lunes, 27 de abril de 2015

Els Papes d'Avinyó i del Cisma d'Occident


Per completar la informació que us vaig donar sobre la conferència del dissabte passat, aquí teniu uns apunts biogràfics dels papes d'Avinyó i del Cisma d'Occident.









sábado, 25 de abril de 2015

ELS PAPES D'AVINYÓ I EL CISMA D'OCCIDENT



Aquí teniu el treball que he preparat per a la conferència d'avui! 

Ens situarem en el període avançat de l’anomenada “baixa” edat mitjana. En primer lloc exposem una síntesi del tema i tot seguit l'atemptat d’Anagni, l'anomenada “captivitat d'Avinyó” que durà seixanta-vuit anys, la vida dels papes a Avinyó i el curs de la història en què visqueren. Descrivim les vicissituds del definitiu retorn a Roma i ens endinsem en els moguts temps següents. És la història de la continuïtat de l'Església en els segles XIV i XV i el testimoni de la ruptura amb determinades formes socioculturals i el naixement de l'anomenada edat "nova" o "moderna".


A la mort del papa Gregori XI, després del retorn d’Avinyó, es viu una època difícil i convulsa. Hi ha la qüestió dels “papes romans” i dels “papes avinyonesos” i se celebren els concilis de Pisa i Constança. Per continuar aquest últim, el papa Martí V, ja reconegut per tothom, convocà un nou concili a Basilea, el XVII ecumènic, per tal d’abordar el greu tema de la reforma de l’Església. En aquest concili, presidit pel papa Eugeni IV en haver mort l’anterior, és en el qual fou signat l’edicte d’unió amb els grecs, unió que tingué, malauradament, una curta durada.

viernes, 24 de abril de 2015

El papa Luna (Benet XIII) i el patriarca Fancesc Climent, més conegut com el patriarca Sapera


Bon dia amics!
Com ja sabeu, fa molts anys que, amb els voluntaris de l'Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral, us venim oferint cada darrer dissabte de cada mes conferències dedicades a algun tema relacionat amb la catedral de Barcelona. Demà dissabte 25 d'abril esteu tots convidats a les conferències:
El papa Luna (Benet XIII)
i
El patriarca Francesc Climent (Sapera)
a la Sala de la Mare de Déu de la Mercè, sobre el claustre de la catedral de Barcelona, a les 10,30h.

Durant l'acte ens interrogarem sobre si Benet XIII era vertader Papa, si el Patriarca Sapera era un Sant i el seu cos es conserva incorrupte. Les conferències seran a càrrec d'Eduard París Muñoz, Josep Climent Parcet i Josep M. Martí Bonet.

Us hi espero a tots!

miércoles, 8 de abril de 2015

El Sant Crist que va presenciar la famosa Batalla de Lepant




Avui us oferim una nova perla de la catedral de Barcelona: la devoció pel Sant Crist de Lepant en el Sermó de les Set Paraules del Divendres Sant. En els dies de Quaresma canvia el seu lloc habitual i passa de la Capella del Santíssim al segon altar entrant a mà esquerra, de manera que sigui més accessible en temps de reflexió i penitència quaresmal.

Si ens hi apropem, veurem que aquest Sant Crist és podria dir que és "morenet" com la Verge de Montserrat, ja que té una pàtina ennegrida a causa dels ciris que s'han cremat i es continuen cremant per aquesta imatge. Això se sap perquè es va netejar una petita part dels peus, però no es va continuar amb la restauració perquè la imatge no semblaria l'original de tan blanca que es tornaria.

Us convido a veure el vídeo i a descobrir els portants i les llegendes que envolten aquesta figura del Sant Crist de Lepant, segons les quals va estar present i va tenir un gran protagonisme en la famosa Batalla de Lepant l'any 1571 a bord de la nau capitana de Joan d'Àustria.

Devoció pel Sant Crist de Lepant


martes, 31 de marzo de 2015

Les visites pastorals més antigues d'Europa


Avui volem obrir el doll documental més important de l'Arxiu Diocesà, ja què aquesta institució de Barcelona té un conjunt de sèries arxivístiques -les més antigues d’Europa- de gran importància i utilitat quan hom pretén confeccionar la història de casa nostra. És, sortosament, un doll documental molt constant. Per aquest motiu estem a punt d'editar a Bubok aquest instrument en el qual trobareu les referències de milers de visites pastorals que van des de l’any 1303 fins el 1894. El bisbe visitava cadascuna de les parròquies amb la periodicitat d’una per dècada.

En el llibre també trobareu els temes que es poden veure en les primeres mil visites, entre les quals es troba un ric resum del costumari, de l’estat de cada parròquia, el seu clergat i no pocs delictes, dels quals en són acusats no sols els clergues, sinó també la feligresia.

Aquí un avanço un tast del treball que s'està a punt de publicar:
Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939)

jueves, 26 de marzo de 2015

Una porta que no porta enlloc?




Si passejant pel carrer dels Comtes, passant per la façana de Sant Iu de la catedral, aixequeu el cap, veureu una porta misteriosa a l'alçada d'un tercer pis. On va a parar la porta? Els turistes mirant cap amunt, se sorprenen i no poden evitar fer una foto. En realitat és una porta que comunicava el Palau Reial amb la catedral per escoltar missa sense haver ni de trepitjar el carrer. El pont o passarel·la que unia ambdós edificis va ser destruït fa més o menys mig segle, i és per això que avui ens sembla que aquesta porta no porta enlloc.

Què hi ha a l'altre cantó de la porta?

Si ho voleu saber no us perdeu aquest vídeo!
Una porta que no porta enlloc?


miércoles, 25 de marzo de 2015

Gaudí esdevé el nostre guia al Museu Diocesà de Barcelona



L’edifici de la Pia Almoina està en obres tant en el seu exterior com en el seu interior. I ho fa per adaptar-se a les noves tecnologies i convertir-se en un museu pioner, ja que serà l’únic centre en el món en què es narraran anècdotes inèdites sobre Gaudí amb realitat virtual. I tot gràcies a uns estudis inèdits que s’han trobat sobre l’arquitecte en què s'explica, amb tot detall, en què consisteix l’art gòtic, romànic, renaixentista i barroc. En aquest document, també es detalla com pretenia progressar Gaudí en l’arquitectura i l’art.
Per tant, amb aquest material inèdit i la introducció de noves tecnologies de realitat virtual, els usuaris podran veure com el mateix Gaudí els hi dóna unes pinzellades sobre la història de l’ars sacra barceloní i els guia a través de totes les peces d’art que componen l’exposició.
En aproximadament dos mesos, el renovat Museu Diocesà tornarà a obrir les seves portes perquè el públic pugui comprovar aquesta juxtaposició entre història i noves tecnologies, entre Gaudí i la realitat virtual, que es fusionaran sota un objectiu comú: oferir les claus de cada període històric i arquitectònic a Barcelona.


El Museu Diocesà de Barcelona es troba en un doble edifici: el canònic i la Pia Almoina. El primer correspon a la part més extrema que dóna a l’Avinguda de la Catedral, edifici rematat per una galeria renaixentista i que conté un sector de les muralles romanes. En aquesta part vivien alguns canonges tot i que altres ho feien en cases particulars. Junt a la Canonja es trobava el menjador, que els canonges obrien tots els dies als pobres per a donar-los de menjar. Es diu que cada dia acudien allà uns 200 pobres. Des de l’any 1989, quan va obrir com a Museu Diocesà de Barcelona, fins a l’actualitat s’han realitzat més de dos centenars d’exposicions.